La Fundació Joan Maragall està regida per un Patronat que elabora el pensament de la Fundació.
Actualment està compost per:
Membres
Jaume Angelats Morató
PresidentDoctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, llicenciat en Ciències Bíbliques pel Pontifici Institut Bíblic de Roma i en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa docència a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Facultat de Teologia), a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i al de Barcelona. Actualment és rector de la Parròquia de Cadaqués, administrador parroquial de les de La Selva de Mar i El Port de la Selva, i delegat episcopal a la Delegació per al diàleg interreligiós del Bisbat de Girona. És també patró de la Fundació Raimon Panikkar i membre fundador de Vivarium Gerisena. Ha publicat Caín i Abel. Paraula o violència. Perspectiva hermenèutica, lectura exegètica i aproximació psicoanalítica de Gn 4, 1-16 (2008), i a més d’articles diversos, ha col·laborat en altres publicacions.
És membre del Patronat des de l’any 2016 i President des del 2023.
Jaume Dantí Riu
VicepresidentDoctor en Història per la Universitat de Barcelona Professor Titular d’història moderna de la Universitat de Barcelona Investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) Membre de la Fundación Española de Historia Moderna Director del Centre d’Estudis de Granollers Cap de l’àrea d’història i art medieval i modern del Museu de Granollers Ha publicat prop d’una trentena d’articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres: Pous de glaç al Vallès Oriental (2007) i Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (2005).
És membre del Patronat des de l’any 2007 i n’ha estat el seu secretari. Actualment n’és el vicepresident.
Miquel Calsina Buscà
Secretari del Patronat i Director QVCLlicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i del Màster en diàleg interreligiós, ecumènic i cultural de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Membre del Consell Assessor de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Participa en el Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estat delegat de Mitjans de Comunicació Social a la Diòcesi de Girona. Ha coordinat l’edició de publicacions com: Catalunya, reptes ètics (2006), Religions i espiritualitat en un món en crisi (2009) i Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013), Palabras clave de sociología (2015) i del Diccionari de sociologia i ciències socials (2024). És director de la revista Qüestions de Vida Cristiana des del 2019, així com membre del Patronat de la Fundació Joan Maragall i el seu secretari.
Rosa Maria Alsina Pagès
Doctora en Enginyeria per la Universitat Ramon Llull, Enginyera Superior en Electrònica i en Telecomunicacions, i Màster en Gestió de Projectes per La Salle – URL. Des del 2003 és investigadora i docent a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria La Salle. És Directora de Recerca i Innovació del Campus La Salle – URL des del 2019. L’interès per la filosofia i les llengües clàssiques la va portar a estudiar la Llicenciatura en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. En termes científics, ha publicat més de 55 articles en revistes indexades de l’àmbit de l’enginyeria i l’acústica, i ha fet més de 50 ponències en congressos internacionals. És membre de la Societat Catalana de Tecnologia, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Mar Pérez Díaz
Doctora en Sagrada Escriptura per la Facultat de Teologia de Catalunya i Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat sempre en l’àmbit de l’ensenyament. Funcionària de carrera de l’especialitat de llatí, dona classes de llengües clàssiques al batxillerat i és professora de Nou Testament de l’IREL (Institut de Ciències Religioses de Lleida), on actualment n’és la vicedirectora, i també a la Facultat de Teologia de Catalunya.
El seu àmbit de recerca d’aquests últims anys és l’Evangeli de Marc i les cartes de Pau, i aquesta investigació ha donat lloc a la publicació de Mark, a Pauline Theologian (Mohr Siebeck, WUNT 2, Tübingen 2020). També estudia el paper de la dona en l’Església des dels orígens del cristianisme fins als nostres dies, i entre d’altres, ha col·laborat amb dos capítols (Judit, És Pau misogin?) en el llibre Les dones de la Bíblia (Cruïlla-FJM 2017).
Neus Forcano i Aparicio
És llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster en Estudis de la Diferència Sexual al Centre DUODA de la mateixa Universitat. Ha treballat al Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT) i ha estat professora de llengua i literatura a Secundària i Batxillerat. Ha organitzat cursos d’escriptura creativa, art i literatura amb L’arquera-Cultura en cooperació. L’interès per fer conèixer la contribució del pensament i la veu de les dones en la història de la cultura i les religions, la va dur a estudiar Ciències Religioses a l’ISCREB – Barcelona i ha seguit cursos de l’Escola Monàstica Sinclètica de Sant Benet de Montserrat (Knowledge, Art and Interiority). Ha escrit articles diversos articles sobre feminismes, espiritualitat, dones i religions. És membre del Consell de Direcció d’ Iglesia Viva, revista de pensament crític i Cristianisme, i participa de l’Associació Europea de Dones per a la Investigació Teològica (ESWTR). Actualment és directora de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona.
Carles Torner Pifarré
Escriptor català. Ha publicat poesia, assaig i narrativa. L’any 1984 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb el recull Als límits de la sal. Aquell mateix any havia obtingut el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el seu primer llibre, A la ciutat blanca. Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d’organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004. Des del 2014 fins al 2021 ha estat director executiu del PEN Internacional. Obtingué el doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann. Publicà un llibre d’entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l’any 2000. Com a cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l’increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle XX. Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.
Francesc Torralba Roselló
És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Dirigeix la revista Qüestions de Vida Cristiana des del gener de 2015
Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: “Premi Extraordinari de Llicenciatura” (1991) i “Premi Extraordinari de Doctorat” en Filosofia (1994), “Premi d’Assaig Breu” (1989), “Premi Xarxa d´Assaig” (1989), “Premi Joan Maragall” (1992), “Premi d´Assaig Serra i Moret sobre Civisme” (2001), “Premi Josep Vallverdú d´Assaig” (2002), “Premi Llorer d’Assaig” (2003), “Premi sobre principis del Civisme” (2004), “Premi Pantheón” (2010), “Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític” (2015)
Antoni Matabosch Soler
President HonorariÉs doctor en Teologia i Llicenciat en Història i en Ciències de la Informació. És professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i ha estat Delegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i President de la Fundació Joan Maragall des dels seus inicis fins al juny de 2011, actualment n’és el President Honorari. S’ha especialitzat en ecumenisme, sobre el qual ha escrit alguns llibres i centenars d’articles, així com sobre temes d’actualitat religiosa i cultural. Entre els seus llibres destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Divorci i Església. Estat de la qüestió, Liberación humana y unión de las Iglesias. Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món (Articles 2000-2004) i La penúltima paraula. Memòries per a una Església renovada (2023). Com a editor ha publicat La vida després de la vida, Els orígens, El cristianisme en una societat plural.
Pere Lluís Font
Patró emèritDe formació universitària francesa en filosofia i en teologia. Ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva fundació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’Estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha codirigit la col·lecció Textos Filosòfics d’Edicions 62 i ha editat en català obres de Montaigne, de Descartes, de Pascal, de Spinoza i de Kant. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. També ha estat vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall i és membre del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Ha estat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Darrerament ha publicat De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (2014), Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (2016), de Baise Pascal, Pensaments i opuscles (2021) i Les provincianes (2024).
Josep M. Carbonell Abelló
Patró emèritÉs llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat el president del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya), director de la Fundació Digitalent i degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL). Va ser director dels Serveis de Joventut i director del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona. Durant la seva trajectòria com a diputat del Parlament de Catalunya va presidir la Comissió de Control de la CCRTV, va ser president de la Comissió de Relacions amb la Unió Europea i portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi en temes culturals i audiovisuals. Actualment és President de la Fundació Blanquerna i patró emèrit de la Fundació Joan Maragall, de la qual fou membre del Patronat des de l’any 1989, secretari del Patronat fins al juliol de 2004 i president des del 2011 al 2019. És autor de Creure encara? Deu meditacions, Viena Edicions, 2016.
David Jou Mirabent
Patró EmèritDoctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou catedràtic de física de la matèria condensada a la mateixa universitat. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors. Ha publicat més d’un centenar de treballs de recerca en revistes de difusió internacional i és autor, entre d’altres, dels llibres Mecànica Estadística i Biologia Molecular (1988) i Matèria i materialisme (1997). Com a poeta, ha publicat El color de la ciència (1990) i Basilisc (1997). Són de recent publicació els poemaris: Poemes de Nadal i Setmana Santa (2014) i La mística dels dies (2015).
Les seves publicacions a les col·leccions de la Fundació Joan Maragall es poden trobar aquí
És membre del Patronat de la Fundació Joan Maragall des de l’any 1993, n’ha estat secretari, vicepresident i el va presidir del 2019 al 2023. Actualment n’és patró emèrit.
La Fundació compta amb un director-gerent, Guillem Jové i Palou, així com amb Pilar Saraís i Maribel Bataller que conformen l’equip de la institució.
Té un Consell Assessor que es convoca un cop l’any i que està integrat per diverses persones pertanyents al món de la cultura i de l’Església catalanes, i promou diversos seminaris d’estudi sobre temes d’actualitat.
Històric
Han estat membres del nostre Patronat:
- Josep M. Ainaud de Lasarte †
- Josep M. Esquirol Calaf
- Jaume Fontbona Missé
- M. del Mar Galceran
- Núria Iceta
- Jaume Lorés i Caballeria †
- Margarita Mauri Álvarez
- M. Pilar Núñez-Cubero
- Ramon Pascual de Sans
- Ramon Pla i Arxé
- Armand Puig i Tàrrech
- Pilar Queralt Capdevila
- Joan Rigol Roig
- Mar Rosàs Tosas
- Josep M. Rovira Belloso †
- Albert Sáez i Casas
- Josep M. Via i Taltavull †
Reflexió interna
Un dels trets d’identitat de la Fundació Joan Maragall és la creació de pensament. Aquesta tasca es concreta en la voluntat d’anar elaborant un pensament cristià propi, que sigui creïble i significatiu dins de la nostra cultura. Quinzenalment el Patronat fa una reunió de debat cultural que implica la reflexió en àmbits diversos -des dels debats de ciència i fe fins al procés d’inculturació del cristianisme en la societat actual- i és aquest debat sostingut al llarg dels mesos i anys el que defineix la raó de ser de la Fundació Joan Maragall.
Per portar a terme l’objectiu de creació de pensament la Fundació organitza diferents activitats internes amb la voluntat de discerniment cristià i de diàleg interreligiós com són el Congrés de Qüestions de Vida Cristiana amb vocació de continuïtat i les sessions de treball amb el ponent de l’Aula Joan Maragall.
Congrés de Qüestions de Vida Cristiana
L’objectiu d’aquest fòrum de debat, impulsat per la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat, que vol esdevenir una realitat biennal, és construir un espai en el qual intel·lectuals i acadèmics, creients i no creients, dialoguin i reflexionin conjuntament sobre el paper que poden jugar determinats valors compartits per la tradició cristiana i per la tradició laica en la recuperació d’un projecte europeu sòlid.
Aula Joan Maragall
Amb la finalitat de difondre el pensament cristià punter i suscitar debat la Fundació invita anualment una personalitat de relleu internacional en el pensament cristià (teòleg, filòsof, científic social, assagista, escriptor…) per fer una jornada de reflexió, ja sigui expressant sintèticament el seu pensament ja elaborat, ja sigui desenvolupant una temàtica nova a la seva elecció. Així, el Patronat convida un professor de reconegut prestigi en una sessió destinada a persones relacionades directament amb el tema proposat pel ponent i que puguin dialogar amb ell. Posteriorment la reflexió del ponent queda reflectida en un llibre que es publica en la col·lecció Cristianisme i Cultura.