Hi ha una altra cosa, una altra cosa que ens envolta, la respirem; ¿què és sinó aquest desig de glòria que ens agullona? La glòria ¿què és? ¿Una paraula vana? […] algun cop, algun raríssim moment, la sentim com el que és: la plenitud de sentit, l’antiabsurd. No és altra cosa, és això; i és per això que la busquem, ¡una cosa que tingui plenament sentit! ¡Que valgui per ella mateixa, que sigui absoluta!         (p. 663)

3 i 4 de desembre
ENTRADA LLIURE