En aquesta nova píndola reflexiva, Mar Pérez, biblista i patrona de la Fundació, ens exposa que parlar de la resurrecció de Jesús no significa explicar què va passar exactament i, menys encara, intentar demostrar científicament en què va consistir la resurrecció. Per a Mar Pérez –i des de l’exegesi bíblica– cal analitzar en profunditat els gèneres literaris que parlen de l’esdeveniment pasqual per tal de descobrir com els textos del Nou Testament no pretenen demostrar la resurrecció de Jesús, sinó la fe dels apòstols en la resurrecció de Crist.
En aquesta nova píndola reflexiva, David Jou i Francesc Torralba ens presenten un dels diàlegs fe i cultura, que l’evolució científica i la revolució tecnològica han suscitat. Ara que és temps pasqual, ens preguntem què és la resurrecció digital i com, des del cristianisme, i tenint present la idea de la resurrecció cristiana, l’hem d’entendre i pensar. Què comparteixen? Què les delimita? Com podem els cristians llegir aquestes noves assumpcions tecnocèntriques que es donen a les societats occidentals?
En aquesta píndola reflexiva, Josep M. Carbonell fa una anàlisi del viatge del Papa Francesc a l’Iraq, viatge que qualifica de difícil, arriscat i simbòlic i assenyala quatre aspectes que —a parer seu— conformen el sentit de la seva visita.
Nova píndola reflexiva a càrrec Llum Delàs, religiosa del Sagrat Cor, presidenta de la Fundació Roure i membre del Consell Assessor de la Fundació Joan Maragall. Llum Delàs ens fa un comentari sobre l’acompanyament en la malaltia, la mort i els desafavorits i què hem d’entendre per acompanyar i com ho hem de fer. Què vol dir “acompanyar”? com acompanyem? Preguntem, mirem, endevinem necessitats?
En aquesta nova píndola reflexiva, Mar Pérez, biblista i patrona de la Fundació, ens presenta una aproximació a l’evangeli de Marc i ens assenyala les seves semblances amb la teologia de Sant Pau, tot exposant alguns indicis d’aquesta relació i afirmant que l’evangeli de Marc és una interpretació voluntàriament paulina de la tradició evangèlica Pau és anterior a Marc, per tant la pregunta és: quan Marc va escriure el seu evangeli, coneixia les Cartes de Pau? Coneixia la seva teologia?
En aquesta píndola reflexiva David Jou, físic, poeta i president de la Fundació, exposa les tres metàfores ben suggeridores que ha emprat Gabriel Magalhaes –qui va ser el ponent de l’Aula Joan Maragall de 2016 i amic i col·laborador nostre- en la seva reflexió espiritual: l’experiència religiosa com a mirall que ens reflecteix i ens revela una mica què som, com a casa on habitem i on acollim, i com a illa del tresor que ens invita a una aventura permanent.
En aquesta píndola, Josep M. Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna i expresident de la Fundació Joan Maragall, fa una anàlisi de la relació entre el catolicisme i la democràcia. Partint del liderarge del Papa Francesc, exposa tres línies del seu pontificat que han desencadenat una campanya política i religiosa contra ell: des de Donald Trump als Estats Units fins a Viktor Orbán a Polònia.
En aquesta breu píndola reflexiva Miquel Calsina, autor de la introducció del llibre, presenta el llibre “Fites” de Dag Hammarskjöld. Un dietari íntim, de qui fou Secretari General de l’ONU, que transmet els pensaments de qui ja es pot considerar un dels grans místics del segle XX.
Tan bon punt, a començaments d’octubre, va aparèixer la nova l’encíclica Fratelli tutti, del papa Francesc, sobre la fraternitat i l’amistat social, la vam llegir amb interès i curiositat i ens vam proposar de contribuir, des de la Fundació, a la seva difusió i la seva anàlisi. Vam demanar a quatre persones que ens resumissin en sengles vídeos breus les seves impressions sobre algun aspecte concret de l’encíclica que creguessin especialment inspirador i valuós des del seu camp concret d’actuació.
En aquesta breu píndola, Miquel Calsina (director de Qüestions de Vida Cristiana) presenta el darrer volum monogràfic de la revista, dedicat al futur del treball.
En aquesta breu píndola reflexiva, Antoni Matabosch exposa quines són aquelles aportacions essencials que la religió -i el cristianisme en concret- pot fer a la societat. En primer lloc, l’ajuda social, l’acompanyament; en segon lloc, el diàleg. Una experiència que parteix des del diàleg ecumènic i que evoluciona fins al diàleg social.
Un diàleg poètic a càrrec de David Jou, Sònia Moll i Carles Torner.
El dia 1 de març de 2020 moria Ernesto Cardenal i el 8 d’agost del mateix any Pere Casaldàliga, dos homes d’Església amb una obra social reconeguda. Pertanyents tots dos a la teologia de l’alliberament —un des de Nicaragua i l’altre des del Brasil— van treballar tota la seva vida per mostrar el contrast profund entre l’Evangeli i les estructures socials de poder, sobretot, a l’Amèrica Llatina.
David Jou és president de la Fundació, físic i poeta. En aquest Quadern comparteix amb el lector algunes experiències sobre el Pare Nostre i els Salms per invitar a pensar, repensar, sentir, explorar i expressar per si mateix les pròpies experiències de cadascú.
Mar Rosàs, patrona de la Fundació Joan Maragall i doctora en Humanitats, exposa en aquesta breu píndola reflexiva, la diàlectiva entre la lògica de la immunitat i la lògica de la comunitat del pensador italià Roberto Esposito, i ens ajuda a reflexionar-hi en vista a la situació de pandèmia que ens acompanya aquests temps.
Antoni Bosch-Veciana, curador del llibre “Parlar de Déu, parlar de l’home”, de Lluís Duch, comparteix en aquesta píndola les principals idees que es recullen en aquest compendi d’articles de l’antropòleg Lluís Duch a la revista Qüestions de Vida Cristiana entre 1968 i el 2008
La doctora en pedagogia Marta Burguet, membre del Seminari Ciència i Fe de la Fundació, reflexiona en aquesta píndola sobre el pòsit que ens ha deixat l’aturada provocada per la pandèmia del COVID19.
En aquesta píndola, David Jou, President de la Fundació Joan Maragall, fa un breu repàs entorn del pensament del teòleg txec Tomáš Halík. Concretament sobre el seu concepte de “camí de la fe” en el qual, a través de la metàfora del Papa Francesc de l’Església com a Hospital de Campanya fa referència a tres idees essencials pel futur de l’Església: el diagnòstic, la prevenció i la convalescència.
En aquesta píndola, Marco Schorlemmer, membre de l’Institut d’investigació en intel·ligència artifical del CSIC, reflexiona sobre la necessitat d’una indagació contemplativa en l’àmbit de la recerca científica i concretament en la recerca en intel·ligència artificial; tema del Quadern 121 de la Fundació Joan Maragall.
Francesc Torralba, filòsof i patró de la Fundació Joan Maragall, comparteix amb nosaltres tres categories que formaran part de l’anomenada “nova normalitat” generada per la crisi del coronavirus: interdependència, vulnerabilitat i complexitat.