Carta de Pentacosta

Benvolgudes amigues i benvolguts amics:

A començament de Setmana Santa els vam enviar una carta de salutació, en circumstàncies especialment inquietants per a tots, tot just començat el confinament per la pandèmia de la Covid 19. També els vam fer arribar unes reflexions i propostes molt oportunes sobre Cristianisme en temps de pandèmia, que ens va fer arribar el teòleg txec Tomás Halik -a qui hem sol·licitat que doni la conferència inaugural del curs 2020-2021, a mitjan octubre-, i un resum de les quals va ser publicat per La Vanguardiael diumenge 3 de maig.

Ja som a tocar de Pentecosta: com han passat els dies, i que durs han estat per a molts i que difícils seran encara! D’entre els dons de l’Esperit Sant, quina falta ens fan, especialment, saviesa, enteniment, ciència i fortalesa, per superar el millor possible aquestes circumstàncies i ajudar els qui n’han quedat més tocats que nosaltres!

Esperem que estiguin tan bé de salut i d’ànims com els sigui possible, segons el que els hagi tocat viure personalment i familiarment. En el cas que hagin patit alguna maltempsada especialment dolorosa, ho lamentem, els desitgem coratge i esperança, i els acompanyem des de l’esperit.

Han estat dos mesos excepcionals, socialment trasbalsadors, que donen per a moltes reflexions, de l’àmbit íntim –les experiències emocionals, intel·lectuals i espirituals d’aquest temps de confinament a casa mentre a fora s’expandia la malaltia i avançava la primavera: quin contrast!-, fins a les dimensions socials –el nombre de morts i de malalts, l’esforç de metges, infermers i cuidadors, el trontollar de l’economia, de l’educació, de les llibertats-, passant per l’àmbit religiós –temples tancats, cerimònies televisades des de temples coneguts però buits d’assistents i amb molt de públic des de casa, esforç assistencial, preguntes sobre Déu, la natura i la societat-, i les noves prestacions  de les xarxes informàtiques –videotelefonades, videoconferències, concerts, pel·lícules, entrevistes, visites virtuals a museus i ciutats, …: un desbordament, per als qui hi han tingut accés i s’hi han sentit interessats. Entre les reflexions molts diverses que han arribat d’arreu, esmentem un llibre imminent del Papa Francesc, La vida després de la pandèmia, que probablement els interessarà.

A la Fundació Joan Maragall, hem hagut de cancel·lar els actes públics anunciats i endarrerir, fins no sabem quan, els previstos, però hem continuat les activitats internes, per videotrobades –reunions de seminaris (patrimoni sacre, ciència i fe, història…), els tallers de lectura sobre el Blaquerna i el Llibre d’amic i d’amat de Ramon Llull i sobre els Quatre quartets de T. S. Eliot, preparació de publicacions…

Esperem que dintre de poc, al llarg d’aquest mes de juny, els Promotors puguin rebre un número de la revista Qüestions, un volum de la col·lecció Cristianisme i Cultura, amb un aplec de part dels articles publicats per Lluís Duch a la revista Qüestionsdurant molts anys, i un Quadern. Per a començaments d’octubre, tenim prevista la realització de l’Aula Joan Maragall –una de les activitats internes habituals de la Fundació, que aquest any serà impartida per la teòloga Lucía Ramon, de València, que farà una comparació del feminisme religiós i el feminisme laic–, i la conferència inaugural, a càrrec del teòleg txec Tomáš Halík.

Per la nostra banda els anirem mantenint informats com és habitual i a través d’uns vídeos, que hem anomenat “píndoles reflexives”, com el que els adjuntem a continuació, amb l’objectiu de mantenir el contacte i compartir la reflexió que la Fundació va portant a terme.

Anirem reprenent les activitats públiques al ritme i en les condicions que ho aconsellin les autoritats sanitàries i el discerniment de la prudència. Mentrestant, els desitgem que puguin anar recuperant el contacte directe amb la família i els amics, i amb la natura, en aquest moment tan exuberant en els jardins, els parcs, els boscos i els camps.

Ben cordialment,

David Jou
President

Carta de Setmana Santa

Benvolgudes, benvolguts:

Des de la Fundació Joan Maragall, amb les activitats hivernades per confinament, i des de les circumstàncies sanitàries i econòmiques tan dures que estem vivint, els saludem ara que és a prop l’inici de la Setmana Santa.

Quina Quaresma tan dura per a tots plegats! Com tardarà encara la Pasqua de la salut i de la prosperitat, encara que ja sigui propera la Pasqua de la Resurrecció i de l’Esperit! Ens colpeix llegir notícies sobre tantes morts en solitud, sense la possibilitat d’acompanyament de cap persona estimada o propera; sobre tanta gent gran en residències en condicions extremes, amb cuidadors malalts i sense l’escalf de cap visita; sobre tanta gent que va perdent la feina. Que proper se’ns fa –pel als qui tinguin ganes o ocasió de pensar-hi– la desolació de l’abandonament del Divendres Sant, i la impotència dels acompanyants al peu de la Creu! Setmana Santa amb esglésies tancades, sense altra celebració que la que vulguem fer lliurement en el nostre pensament i el nostre cor, potser amb algun acompanyament televisat o compartit amb altres per xarxa.

Pensem en vostès. Desitgem que estiguin el millor possible, i que tinguin paciència, fortalesa i esperança per superar les adversitats que els puguin afligir. Fe i cultura –la combinació estudiosa i creativa de les quals és l’objectiu central de la Fundació– ens poden ajudar a relativitzar el jo, l’ara i l’aquí, aquests tres grans condicionants de l’experiència, i a tenir una serenitat més esperançada,  una espera menys amarada d’urgència i d’angoixa, i una espiritualitat més solidària.

Rebin des de la Fundació, una salutació cordial, malgrat l’actual encongiment dels ànims

 

David Jou, 
President

Carta d’estiu

Benvolgudes promotores, benvolguts promotors, amigues, amics:

Ja ha passat un mes des del solstici d’estiu i la festa de Sant Joan. En aquelles dates, habitualment tan belles, vam viure el pic anual de la llum i una esperança tímida i expectant d’una baixada de la pandèmia. Els diversos rebrots recents, però, són un recordatori seriós i una alerta preocupant de la situació encara molt fràgil i inestable de tota la societat, en la salut i en l’economia, en les relacions humanes, en l’educació i la cultura, i una recomanació de prudència. Posem-hi totes les precaucions possibles i preguem per saber estar a l’alçada de la paciència, la serenitat, la generositat i l’esperança que calen i caldran en aquestes circumstàncies.

El 7 de juliol vam tenir la reunió anual del Patronat de la Fundació, en què fem balanç del  curs que acaba i projectes per al curs següent. Les activitats han quedat molt marcades per les situacions de confinament i les precaucions referents a tota mena d’actes públics, que han deixat en suspens els actes presencials. Hem acudit, doncs, com tantes altres entitats, als nous mitjans digitals i telemàtics de comunicació, fent mitjançant telereunions les sessions del patronat i dels diversos seminaris de la Fundació, i dels Tallers de Lectura, que aquest any han estat dedicats al Blanquerna i l’Amic i l’Amat de Ramon Llull i als Quatre quartets de T. S. Eliot. També hem continuat les publicacions, amb un nou número de la revista Qüestions, dedicat a Les reconciliacions, un nou llibre de la col·lecció Cristianisme i Cultura, Parlar de Déu, parlar de l’home, un aplec d’articles de l’antropòleg i monjo de Montserrat Lluís Duch, traspassat l’any passat, i un nou Quadern, Trenta poemes sobre el Parenostre i els Salms, amb alguns poemes meus.

Intentarem reprendre les activitats presencials, restringides en aforament però potenciades en paral·lel amb la connexió a distància per ordinador, amb activitats com ara la sessió inaugural del curs, en què comptem amb la participació del conegut teòleg i activista cultural Tomáš Halík, de Praga; amb l’Aula Joan Maragall, que enguany impartirà la teòloga valenciana Lucía Ramón sobre el tema Feministas agnósticas y feministas cristianas: un diálogo inexplorado; amb un taller de lectura sobre el Nabí de Josep Carner, dirigit per Jaume Subirana i, tan bon punt sigui possible, amb l’acte Tres pregàries: el Parenostre cristià, la Shemoneh Esreh jueva, l’Al-Fàtiha musulmana,  una sessió en què ens seran presentades breument i comparativament tres grans pregàries del cristianisme, el judaisme i l’islam, com a obertura a camins espirituals transitats per milions de persones però que, tenint-los tan a prop, desconeixem tant.

Altres activitats de la Fundació al llarg del curs vinent tindran com a fil conductor el que hem anomenat, simbòlicament i amb afany de síntesi, el Tríptic de la pandèmia: la mort en solitud, el temple buit, la natura desbordada. Volem reflexionar sobre el que ens està passant, des de la perspectiva de l’humanisme cristià en diàleg amb les vicissituds, problemes i esperances del món contemporani, aprofundint en tres grans aspectes: el significat i les circumstàncies –mèdiques, legals, socials¬– de la mort i com la seva consideració il·lumina aspectes de la vida; les fronteres obertes de la religiositat, des de les inquietuds individuals de l’espiritualitat fins a la solidaritat i la celebració comunitària; i la relació entre els humans i una naturalesa que ens desborda amb el virus o que desbordem amb la tecnologia, des de les greus incerteses ecològiques fins a les possibilitats prometedores i inquietants de la intel·ligència artificial. De fet, aquestes qüestions són tres eixos de l’humanisme de sempre, però intensificades per la incertesa, la urgència i la magnitud d’algunes preocupacions d’avui: la reflexió sobre què som –antropològicament, religiosament–, on anem i on voldríem anar –socialment, políticament–, i què fem i podem fer per anar-hi –tecnològicament, culturalment, èticament.

Aprofito per agrair-los el seu interès, i per desitjar-los uns dies agradables amb la família, un repòs –si pot ser– de les tensions i neguits, una combinació agradable d’entreteniment i de reflexió,  i un pensament per als qui ho estan passant malament i un agraïment vital per allò de bo que ens pugui passar.

David Jou
President de la Fundació Joan Maragall

 

 

Carta de tardor

Benvolgudes amigues/benvolguts amics:

Ja som a finals d’octubre. S’acosta Tots Sants i el dia dels morts: una invitació, com cada any, a un moment de contemplació, d’intimitat, de record, de mirada serena a la natura que decau i que es prepara per al repòs hivernal. Aquest any, però, les circumstàncies agiten els esperits i ens allunyen de la serenitat anhelada. Moments d’un enfonsament econòmic tan gran i de tantes incerteses, especialment en els camps sanitari, econòmic, assistencial, cultural, inviten a pensar en els damnificats de primera línia –difunts, malalts, gent que ha perdut la feina– i en les persones amb responsabilitats públiques –polítics, epidemiòlegs, metges, infermers, personal de residències de gent gran, i mestres– per la feixuguesa de les seves obligacions. Convé tenir-los presents en el pensament, en la pregària i en les possibilitats d’ajut que estiguin a les nostres mans.

També em sembla oportú evocar tres difunts recents del nostre àmbit religiós: el bisbe Pere Casaldàliga –llunyà en l’espai però no en l’esperit–, el pare Manel, i el monjo i historiador Hilari Raguer. Són tres personalitats molt diferents, tres testimonis de lluita perseverant contra la injustícia o l’adversitat que, sense rendir-se, han trobat en el cristianisme una energia i una esperança que han il·luminat amb un sentit més profund i expansiu la seva acció. En un moment en què ens cal vigor, tenacitat i generositat, és bo tenir-los presents.

Celebrem la publicació de l’encíclica Fratelli tutti, del papa Francesc, el 3 d’octubre. Començar l’encíclica evocant la trobada de Sant Francesc amb el Soldà d’Egipte, fa vuit-cents anys, i la trobada del papa Francesc amb el Gran Imam del Caire a Abu Dabi, el febrer d’aquest any, resulta tot un manifest pràctic en favor del diàleg interreligiós, de la trobada intercultural, i de la construcció de pau i de justícia, on tots som cridats. Més que qualsevol nou desenvolupament tecnològic, el que més necessitem és aliment, salut, cultura, pau i justícia. Els invito a llegir l’encíclica, que desprèn energia. Des de la Fundació, procurarem estudiar-la i comentar-la, en el context de l’actualitat i en la perspectiva del conjunt tan ric de la Doctrina Social de l’Església.

En aquesta línia de construcció de la pau, també convé recordar el setanta-cinquè aniversari de la fundació de l’Organització de les Nacions Unides, celebrat el 24 d’octubre. En la nostra època de globalització semblaria lògic que organitzacions d’abast mundial com aquesta fossin reforçades, en cerca d’una governança global més justa. Dissortadament, no és així, i l’ONU passa per mals moments. Em sembla oportú llegir i considerar la llista dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU per al 2030. Comparar-la amb les propostes genèriques expressades en les encícliques socials de l’Església resulta interessant. Rere l’aparença administrativa de la llista bateguen aspiracions molt vives de la humanitat, com passa també amb la Declaració dels Drets Humans del 1948. Aquella Declaració, aquests Objectius, constitueixen un bon element de conversa entre esperances laiques i esperances creients, que seria interessant de considerar en aquests temps tan freturosos d’esperances.

Pel que fa a la Fundació, el 19 d’octubre va tenir lloc, a l’Aula Magna del Seminari Diocesà de Barcelona, la inauguració del nostre curs 2020 – 2021. Ens va acompanyar el bisbe auxiliar Sergi Gordo. Aquest any, vam sol·licitar la conferència inaugural a Tomáš Halík, un dels teòlegs i intel·lectuals txecs internacionalment més reconeguts d’Europa que, per les seves contribucions al diàleg interreligiós i amb els allunyats de la religió, i per la seva defensa dels drets humans i de la llibertat religiosa, ha rebut un gran nombre de reconeixements internacionals. Ha publicat molts llibres, s’expressa amb claredat, pensa amb profunditat, escriu amb agilitat. Recomanem que escoltin o llegeixin la seva conferència, substanciosa i ben estructurada, titulada Llegint els signes del temps, que els hi oferim en aquest mateix neswletter amb el vídeo subtitulat en català o que poden trobar al lloc web de la Fundació també en text.

En la seva conferència, Halík expressa la frustració, cansament, impotència, desengany i por de molta gent . Les seguretats vacil·len, la confusió i l’opacitat neguitegen. La proposta de Halík és confiar, donar una altra oportunitat al cristianisme, insistir més en la idea positiva de “moment axial” –caracteritzat per globalització i la fusió i connexió de cultures– que en els aspectes negatius de la idea de “crisi”, reflexionar sobre l’experiència històrica d’Europa, imaginar una nova teologia de la història contemporània. En aquesta perspectiva, Halík es refereix a la tarda de la fe, “moment d´un viatge espiritual, la baixada a les profunditats, el moment adequat per al desenvolupament de la vida espiritual. La tasca de la tarda de la vida és assolir la maduresa; és un camí cap a la saviesa vespertina”. Les seves propostes resulten ben properes a una institució com la nostra.

Desitgem que tinguin una tardor el més rica i serena possible, dintre de l’entorn tempestuós en què probablement ens continuarem movent. Crec que els textos a què m’he referit en aquesta carta –Encíclica del papa Francesc, Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’ONU, conferència de Tomáš Halík– els poden fer una bona companyia i encoratjar-los en moments de desànim.