La Fundació Joan Maragall està regida per un Patronat que elabora el pensament de la Fundació.
Actualment està compost per:
Membres
Josep M. Carbonell Abelló
PresidentBarcelona, 1957.
És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Ha estat el president del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) i director de la Fundació Digitalent. Va ser director dels Serveis de Joventut i director del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona. Durant la seva trajectòria com a diputat del Parlament de Catalunya va presidir la Comissió de Control de la CCRTV, va ser president de la Comissió de Relacions amb la Unió Europea, i portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi en temes culturals i audiovisuals. Actualment és degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). President de la Fundació des del mes de juny de 2011 n’és patró de la des de la seva creació l’any 1989 i secretari del Patronat fins a juliol de l’any 2004. És autor de Creure encara? Deu meditacions, Viena Edicions, 2016.
David Jou Mirabent
VicepresidentSitges, 1953.
Doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic de física de la matèria condensada a la mateixa universitat. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors. Ha publicat més d’un centenar de treballs de recerca en revistes de difusió internacional i és autor, entre d’altres, dels llibres Mecànica Estadística i Biologia Molecular (1988) i Matèria i materialisme (1997). Com a poeta, ha publicat El color de la ciència (1990) i Basilisc (1997). Són de recent publicació els poemaris: Poemes de Nadal i Setmana Santa (2014) i La mística dels dies (2015).
Les seves publicacions a les col·leccions de la Fundació Joan Maragall es poden trobar aquí
Actualment és el vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall.
Jaume Dantí Riu
SecretariSanta Eulàlia de Ronsana, 1956.
Doctor en Història per la Universitat de Barcelona Professor Titular d’història moderna de la Universitat de Barcelona Investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) Membre de la Fundación Española de Historia Moderna Director del Centre d’Estudis de Granollers Cap de l’àrea d’història i art medieval i modern del Museu de Granollers Ha publicat prop d’una trentena d’articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres: Pous de glaç al Vallès Oriental (2007) i Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (2005).
Jaume Angelats Morató
Banyoles, 1953
Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, llicenciat en Ciències Bíbliques pel Pontifici Institut Bíblic de Roma i en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa docència a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Facultat de Teologia), a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i al de Barcelona. Actualment és rector de la Parròquia de Cadaqués, administrador parroquial de les de La Selva de Mar i El Port de la Selva, i delegat episcopal a la Delegació per al diàleg interreligiós del Bisbat de Girona. És també patró de la Fundació Raimon Panikkar i membre fundador de Vivarium Gerisena. Ha publicat Caín i Abel. Paraula o violència. Perspectiva hermenèutica, lectura exegètica i aproximació psicoanalítica de Gn 4, 1-16 (2008), i a més d’articles diversos, ha col·laborat en altres publicacions.
Ignasi Boada Sanmartín
Terrassa, 1962.
Doctor en filosofia i llicenciat en Ciències polítiques. Actualment és professor i coordinador de l’àrea d’Humanitats a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull. Ha estat cap d’estudis i vicedirector de l’ISCREB (2004-2009). A més de diversos articles de filosofia en revistes especialitzades és autor de Heidegger: els anys difícils (2012) i Els límits del món. la insuperable fragilitat de la raó moderna (2015).
Les seves publicacions a les col·leccions de la Fundació Joan Maragall es poden trobar aquí
Miquel Calsina Buscà
Torroella de Montgrí, 1970.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i del Màster en diàleg interreligiós, ecumènic i cultural de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Membre del Consell Assessor de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Redacció de la revista Qüestions de Vida Cristiana. Participa en el Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya. Delegat de Mitjans de Comunicació Social a la Diòcesi de Girona. Ha coordinat l’edició de publicacions com: Catalunya, reptes ètics (2006), Religions i espiritualitat en un món en crisi (2009) i Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013) i Palabras clave de sociología (2015).
Núria Iceta Llorens
Barcelona, 1968
És llicenciada en Història Moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona, Diplomada en Ciències Religioses per l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Ha treballat sempre en l’àmbit de la producció i la gestió cultural i des del 1998 ho fa a L’Avenç. Des de l’any 2013 n’és la coeditora. És membre de la Comissió Diocesana del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.
Margarita Mauri Álvarez
Cambrils, 1958
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professora Titular d’Ètica de la Universitat de Barcelona amb acreditació a càtedra. Investigadora principal del grup Stageira, Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix els Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch a la Universitat de Barcelona.
Ha publicat, entre altres obres, Bien humano y moralidad, Les virtuts en el pensament contemporani, Conocimiento moral; Shaftesbury, Hutcheson, Hume, Smith, Brentano, Scheler, Santo Tomás i El pensament del Cardenal Vidal i Barraquer.
Ramon Pla i Arxé
Barcelona, 1943.
És, des de 1975, doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i professor emèrit de teoria i crítica de la literatura a la facultat de filologia de la mateixa universitat. Ha estat director General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya entre 1993 i 1995.
És patró del centre d’Études Catalanes de la Université Paris-Sorbonne (Paris IV) i assessor de la Universitat Oberta de Catalunya. Des de 1979 ha exercit de crític literari en periòdics com el Diari de Barcelona, la Hoja del Lunes, El País i l’Avui. És autor de diversos estudis sobre el modernisme i és premi Massó i Torrents d’Investigació Literària de l’Institut d’Estudis Catalans.
Joan Rigol Roig
Torrelles de Llobregat, 1943.
Doctor en Teologia i Filosofia. Ha estat president del Parlament de Catalunya i conseller de Treball i de Cultura. Té el màster en administració i direcció d’empreses i és membre numerari de l’Institut Espanyol d’Analistes d’Inversions. A part de la seva activitat política al Parlament de Catalunya i al Senat de les Corts Generals, ha publicat, entre altres obres, Poble i consciència nacional (1986), Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989) i Política i comunitat (1996).
Francesc Torralba Roselló
Barcelona, 1967.
És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Dirigeix la revista Qüestions de Vida Cristiana des del gener de 2015
Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: “Premi Extraordinari de Llicenciatura” (1991) i “Premi Extraordinari de Doctorat” en Filosofia (1994), “Premi d’Assaig Breu” (1989), “Premi Xarxa d´Assaig” (1989), “Premi Joan Maragall” (1992), “Premi d´Assaig Serra i Moret sobre Civisme” (2001), “Premi Josep Vallverdú d´Assaig” (2002), “Premi Llorer d’Assaig” (2003), “Premi sobre principis del Civisme” (2004), “Premi Pantheón” (2010), “Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític” (2015)
Antoni Matabosch Soler
President HonorariBarcelona, 1935.
Es doctor en Teologia i Llicenciat en Història i en Ciències de la Informació. És professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, Delegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona i ha estat director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). President de la Fundació Joan Maragall des dels seus inicis fins al juny de 2011, actualment n’és el President Honorari. S’ha especialitzat en ecumenisme, sobre el qual ha escrit alguns llibres i centenars d’articles, així com sobre temes d’actualitat religiosa i cultural. Entre els seus llibres destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Divorci i Església. Estat de la qüestió, Liberación humana y unión de las Iglesias. Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món (Articles 2000-2004).Com a editor ha publicat La vida després de la vida, Els orígens i El cristianisme en una societat plural.
Pere Lluís Font
Patró emèritPujalt, 1934.
De formació universitària francesa en filosofia i en teologia. Ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva fundació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’Estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha codirigit la col·lecció Textos Filosòfics d’Edicions 62 i ha editat en català obres de Montaigne, de Descartes, de Pascal, de Spinoza i de Kant. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. També ha estat vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall i és membre del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Ha estat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Darrerament ha publicat De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (2014), Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (2016). És de pròxima aparició Sis assaigs de filosofia de la religió.
Josep M. Rovira Belloso
Patró emèritBarcelona, 1926.
És llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. És autor, entre altres, de Trento: una interpretació teològica (1979), Societat i Regne de Déu (1994), Déu, el Pare (1999) i Qui és Jesús de Natzaret (2005). Actualment és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i patró emèrit de la Fundació Joan Maragall.
[Imatge per Sergio Ruiz/ Revista Valors]
Té un Consell Assessor que es convoca un cop l’any i que està integrat per diverses persones pertanyents al món de la cultura i de l’Església catalanes, i promou diversos seminaris d’estudi sobre temes d’actualitat.
Històric
Han estat membres del nostre Patronat:
- Josep M. Ainaud de Lasarte †
- Josep M. Esquirol Calaf
- Jaume Fontbona Missé
- M. del Mar Galceran
- Jaume Lorés i Caballeria †
- M. Pilar Núñez-Cubero
- Ramon Pascual de Sans
- Armand Puig i Tàrrech
- Pilar Queralt Capdevila
- Albert Sáez i Casas
- Josep M. Via i Taltavull †
Reflexió interna
Un dels trets d’identitat de la Fundació Joan Maragall és la creació de pensament. Aquesta tasca es concreta en la voluntat d’anar elaborant un pensament cristià propi, que sigui creïble i significatiu dins de la nostra cultura. Quinzenalment el Patronat fa una reunió de debat cultural que implica la reflexió en àmbits diversos -des dels debats de ciència i fe fins al procés d’inculturació del cristianisme en la societat actual- i és aquest debat sostingut al llarg dels mesos i anys el que defineix la raó de ser de la Fundació Joan Maragall.
Per portar a terme l’objectiu de creació de pensament la Fundació organitza diferents activitats internes amb la voluntat de discerniment cristià i de diàleg interreligiós com són el Congrés de Qüestions de Vida Cristiana amb vocació de continuïtat i les sessions de treball amb el ponent de l’Aula Joan Maragall.
Congrés de Qüestions de Vida Cristiana
L’objectiu d’aquest fòrum de debat, impulsat per la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat, que vol esdevenir una realitat biennal, és construir un espai en el qual intel·lectuals i acadèmics, creients i no creients, dialoguin i reflexionin conjuntament sobre el paper que poden jugar determinats valors compartits per la tradició cristiana i per la tradició laica en la recuperació d’un projecte europeu sòlid.
Aula Joan Maragall
Amb la finalitat de difondre el pensament cristià punter i suscitar debat la Fundació invita anualment una personalitat de relleu internacional en el pensament cristià (teòleg, filòsof, científic social, assagista, escriptor…) per fer una jornada de reflexió, ja sigui expressant sintèticament el seu pensament ja elaborat, ja sigui desenvolupant una temàtica nova a la seva elecció. Així, el Patronat convida un professor de reconegut prestigi en una sessió destinada a persones relacionades directament amb el tema proposat pel ponent i que puguin dialogar amb ell. Posteriorment la reflexió del ponent queda reflectida en un llibre que es publica en la col·lecció Cristianisme i Cultura.
