Jaume Angelats Morató

Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, llicenciat en Ciències Bíbliques pel Pontifici Institut Bíblic de Roma i en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa docència a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Facultat de Teologia), a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i al de Barcelona. Actualment és rector de la Parròquia de Cadaqués, administrador parroquial de les de La Selva de Mar i El Port de la Selva, i delegat episcopal a la Delegació per al diàleg interreligiós del Bisbat de Girona. És també patró de la Fundació Raimon Panikkar i membre fundador de Vivarium Gerisena. Ha publicat Caín i Abel. Paraula o violència. Perspectiva hermenèutica, lectura exegètica i aproximació psicoanalítica de Gn 4, 1-16 (2008), i a més d’articles diversos, ha col·laborat en altres publicacions.

És membre del Patronat des de l’any 2016 i President des del 2023.

Jaume Dantí Riu

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona Professor Titular d’història moderna de la Universitat de Barcelona Investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) Membre de la Fundación Española de Historia Moderna Director del Centre d’Estudis de Granollers Cap de l’àrea d’història i art medieval i modern del Museu de Granollers Ha publicat prop d’una trentena d’articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres: Pous de glaç al Vallès Oriental (2007) i Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (2005).

És membre del Patronat des de l’any 2007 i n’ha estat el seu secretari. Actualment n’és el vicepresident.

Miquel Calsina Buscà

Capellà i sociòleg. Rector de diverses parròquies del Baix Empordà. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB i en Ciències Religioses i en Teologia sistemàtica per la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP). Màster Universitari en Comunicació Social i Política per la Universitat Ramon Llull. Membre i secretari del Patronat de la Fundació Joan Maragall, amb la que col·labora des del 2011. Des del 2019 és director de Qüestions de Vida Cristiana, revista fundada per Evangelista Vilanova a Montserrat l’any 1958. Del 2001 al 2004 va formar part del consell de redacció d’IDEES. Revista de Temes Contemporanis. Posteriorment va dirigir la revista VIA. Valors, Idees, Actituds, des de la seva creació l’any 2006 fins a la seva clausura el 2014. Després de treballar uns anys a l’administració pública, l’any 2003 va començar a exercir la docència, primer a la UAB i després a la URL i també a l’ISCREB. És professor de Sociologia de la Religió a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Coautor de 262 conceptos clave de sociología (UOC, 2020) i del Diccionari de sociologia i ciències socials (TERMCAT, 2024). Ha format part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya (2011-2024). Va ser Delegat episcopal de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Girona del 2014 al 2018. Membre de la Asociación Marcel Légaut i traductor al castellà de diversos textos d’aquest pensador francès a la revista Boletines de la Diáspora, de la que també en forma part del consell de redacció. El seu interès se centra sobretot en la inculturació del cristianisme en la societat actual, tema que l’ha portat a aprofundir autors com Tomáš Halík, Christoph Theobald, Joseph Moingt o John Shelby Spong. La seva tasca com a capellà rural i responsable d’un santuari al massís de les Gavarres, l’han portat els darrers temps a indagar al voltant de la tríada patrimoni-natura-espiritualitat. Durant anys ha fet difusió de la vida i l’obra de Dag Hammarskjöld, de qui en va impulsar la primera traducció i publicació al català de Fites. Dietari espiritual d’un home d’acció (Fundació Joan Maragall-Viena Edicions, 2020).

Rosa Maria Alsina Pagès

Doctora en Enginyeria per la Universitat Ramon Llull, Enginyera Superior en Electrònica i en Telecomunicacions, i Màster en Gestió de Projectes per La Salle – URL.  Des del 2003 és investigadora i docent a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria La Salle. És Directora de Recerca i Innovació del Campus La Salle – URL des del 2019. L’interès per la filosofia i les llengües clàssiques la va portar a estudiar la Llicenciatura en Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya. En termes científics, ha publicat més de 55 articles en revistes indexades de l’àmbit de l’enginyeria i l’acústica, i ha fet més de 50 ponències en congressos internacionals. És membre de la Societat Catalana de Tecnologia, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Eloi Aran Sala

És arquitecte per la l’ETSAB (UPC) i Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (AUSP). L’interès per l’àmbit educatiu i el patrimoni sacre el va dur a cursar el Màster universitari en Formació del Professorat d’ESO i Batxillerat i el Màster en Patrimoni de l’Església.

Ha col·laborat en entitats educatives com a docent a Secundària i Batxillerat i també en diversos Instituts Superiors de Ciències Religioses mentre que, en l’àmbit de l’arquitectura, s’ha especialitzat en intervencions relacionades amb el patrimoni eclesial.

Compta amb publicacions tant en l’àmbit de la pastoral educativa com el de l’arquitectura religiosa contemporània. Va rebre l’ajut a la formació de la Fundació Joan Maragall el curs 2010-2011 amb el projecte “Forma i esperit. Interaccions entre pensament arquitectònic i teològic” i, des de l’any 2015, col·labora en la coordinació del Seminari Intern de Patrimoni Sacre. Actualment és el Cap d’Àrea d’Identitat i Missió de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i soci del despatx T113-Arquitectura.

Neus Forcano i Aparicio

És llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va cursar el Màster en Estudis de la Diferència Sexual al Centre DUODA de la mateixa Universitat. Ha treballat al Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT) i ha estat professora de llengua i literatura a Secundària i Batxillerat. Ha organitzat cursos d’escriptura creativa, art i literatura amb L’arquera-Cultura en cooperació. L’interès per fer conèixer la contribució del pensament i la veu de les dones en la història de la cultura i les religions, la va dur a estudiar Ciències Religioses a l’ISCREB – Barcelona i ha seguit cursos de l’Escola Monàstica Sinclètica de Sant Benet de Montserrat (Knowledge, Art and Interiority). Ha escrit articles diversos articles sobre feminismes, espiritualitat, dones i religions. És membre del Consell de Direcció d’ Iglesia Viva, revista de pensament crític i Cristianisme, i participa de l’Associació Europea de Dones per a la Investigació Teològica (ESWTR). Actualment és directora de l’Associació Justícia i Pau de Barcelona.

Anna Eva Jarabo

Llicenciada en Ciències Biològiques, UB i en Ciències Religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya. Màster Universitari en Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centres Educatius, URL. Doctoranda en Ciències de l’Educació, FPCEE Blanquerna, URL. Actualment a punt de defensar la tesi.

És docent de l’Àrea d’Humanitats als Graus d’Educació Infantil i Primària i Coordinadora de Pastoral de la FPCEE, Blanquerna, URL, des del curs 2009-2010. Ha publicat diversos articles com a membre del Grup de Recerca en Educació, Didàctica i Aprenentatge (GREDA). Comparteix la seva passió per la docència també com a Professora de Religió a diferents instituts de Secundària des del curs 1994-1995.

És membre del Consejo de Dirección de la revista Iglesia Viva, des del 2016 i del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona  (MPCB) des de 1996. Ha estat membre del Secretariat del CNJC  (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya) i Presidenta del Moviment d’Estudiants Universitaris Cristians (MUEC).

Mar Pérez Díaz

Doctora en Sagrada Escriptura per la Facultat de Teologia de Catalunya i Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona.

Ha treballat sempre en l’àmbit de l’ensenyament. Funcionària de carrera de l’especialitat de llatí, dona classes de llengües clàssiques al batxillerat i és professora de Nou Testament de l’IREL (Institut de Ciències Religioses de Lleida), on actualment n’és la vicedirectora, i també a la Facultat de Teologia de Catalunya.

El seu àmbit de recerca d’aquests últims anys és l’Evangeli de Marc i les cartes de Pau, i aquesta investigació ha donat lloc a la publicació de Mark, a Pauline Theologian (Mohr Siebeck, WUNT 2, Tübingen 2020). També estudia el paper de la dona en l’Església des dels orígens del cristianisme fins als nostres dies, i entre d’altres, ha col·laborat amb dos capítols (Judit, És Pau misogin?) en el llibre Les dones de la Bíblia (Cruïlla-FJM 2017).

Carles Torner Pifarré

Escriptor català. Ha publicat poesia, assaig i narrativa. L’any 1984 obtingué el premi Carles Riba de poesia amb el recull Als límits de la sal. Aquell mateix any havia obtingut el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb el seu primer llibre, A la ciutat blanca. Va ser secretari del PEN català, i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN internacional. També va presidir la xarxa d’organitzacions internacionals que van promoure prop de la UNESCO la Declaració Universal de Drets Lingüístics entre el 1994 i el 2004. Des del 2014 fins al 2021 ha estat director executiu del PEN Internacional. Obtingué el doctorat en Ciències de l’Educació per la Universitat de París VIII amb una tesi sobre la pel·lícula Shoah, de Claude Lanzmann. Publicà un llibre d’entrevistes a Samuel Ruiz Garcia arran de la seva jubilació com a bisbe de San Cristóbal de las Casas l’any 2000.  Com a cap de l’Àrea de Literatura i Pensament de l’Institut Ramon Llull, entre el 2004 i el 2010, va contribuir a l’increment de traduccions de literatura catalana durant la primera dècada del segle XX.  Ha estat professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i director de la revista Qüestions de Vida Cristiana.

Francesc Torralba Roselló

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Dirigeix la revista Qüestions de Vida Cristiana des del gener de 2015

Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: “Premi Extraordinari de Llicenciatura” (1991) i “Premi Extraordinari de Doctorat” en Filosofia (1994), “Premi d’Assaig Breu” (1989), “Premi Xarxa d´Assaig” (1989), “Premi Joan Maragall” (1992), “Premi d´Assaig Serra i Moret sobre Civisme” (2001), “Premi Josep Vallverdú d´Assaig” (2002), “Premi Llorer d’Assaig” (2003), “Premi sobre principis del Civisme” (2004), “Premi Pantheón” (2010), “Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític” (2015)

Antoni Matabosch Soler

És doctor en Teologia i Llicenciat en Història i en Ciències de la Informació. És professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya i ha estat Delegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) i President de la Fundació Joan Maragall des dels seus inicis fins al juny de 2011, actualment n’és el President Honorari. S’ha especialitzat en ecumenisme, sobre el qual ha escrit alguns llibres i centenars d’articles, així com sobre temes d’actualitat religiosa i cultural. Entre els seus llibres destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Divorci i Església. Estat de la qüestió, Liberación humana y unión de las Iglesias. Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món (Articles 2000-2004) i La penúltima paraula. Memòries per a una Església renovada (2023). Com a editor ha publicat La vida després de la vida, Els orígens, El cristianisme en una societat plural.

Pere Lluís Font

De formació universitària francesa en filosofia i en teologia. Ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva fundació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’Estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha codirigit la col·lecció Textos Filosòfics d’Edicions 62 i ha editat en català obres de Montaigne, de Descartes, de Pascal, de Spinoza i de Kant. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. També ha estat vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall i és membre del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Ha estat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Darrerament ha publicat De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (2014), Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (2016), Filosofia de la religió: Sis assaigs i una nota. I ha traduït les obres  de Blaise Pascal, Pensaments i opuscles (2021) i Les provincianes (2024).

Josep M. Carbonell Abelló

És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat el president del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya), director de la Fundació Digitalent i degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (URL). Va ser director dels Serveis de Joventut i director del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona. Durant la seva trajectòria com a diputat del Parlament de Catalunya va presidir la Comissió de Control de la CCRTV, va ser president de la Comissió de Relacions amb la Unió Europea i portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi en temes culturals i audiovisuals. Actualment és  President de la Fundació Blanquerna i patró emèrit de la Fundació Joan Maragall, de la qual fou membre del Patronat des de l’any 1989, secretari del Patronat fins al juliol de 2004 i president des del 2011 al 2019. És autor de Creure encara? Deu meditacions, Viena Edicions, 2016.

David Jou Mirabent

Doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou catedràtic de física de la matèria condensada a la mateixa universitat. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors. Ha publicat més d’un centenar de treballs de recerca en revistes de difusió internacional i és autor, entre d’altres, dels llibres Mecànica Estadística i Biologia Molecular (1988) i Matèria i materialisme (1997). Com a poeta, ha publicat El color de la ciència (1990) i Basilisc (1997). Són de recent publicació els poemaris: Poemes de Nadal i Setmana Santa (2014) i La mística dels dies (2015).

Les seves publicacions a les col·leccions de la Fundació Joan Maragall es poden trobar aquí

És membre del Patronat de la Fundació Joan Maragall des de l’any 1993, n’ha estat secretari, vicepresident i el va presidir del 2019 al 2023. Actualment n’és patró emèrit.