La Fundació Joan Maragall està regida per un Patronat que elabora el pensament de la Fundació.
Actualment està compost per:
Membres
David Jou Mirabent
PresidentSitges, 1953.
Doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic de física de la matèria condensada a la mateixa universitat. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Doctors. Ha publicat més d’un centenar de treballs de recerca en revistes de difusió internacional i és autor, entre d’altres, dels llibres Mecànica Estadística i Biologia Molecular (1988) i Matèria i materialisme (1997). Com a poeta, ha publicat El color de la ciència (1990) i Basilisc (1997). Són de recent publicació els poemaris: Poemes de Nadal i Setmana Santa (2014) i La mística dels dies (2015).
Les seves publicacions a les col·leccions de la Fundació Joan Maragall es poden trobar aquí
És membre del Patronat de la Fundació Joan Maragall des de l’any 1993 i n’ha estat secretari i vicepresident. Des de l’any 2019 n’és el president.
Jaume Dantí Riu
VicepresidentSanta Eulàlia de Ronçana, 1956.
Doctor en Història per la Universitat de Barcelona Professor Titular d’història moderna de la Universitat de Barcelona Investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals Membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC) Membre de la Fundación Española de Historia Moderna Director del Centre d’Estudis de Granollers Cap de l’àrea d’història i art medieval i modern del Museu de Granollers Ha publicat prop d’una trentena d’articles en revistes especialitzades i entre els seus llibres: Pous de glaç al Vallès Oriental (2007) i Ciutats, viles i pobles a la xarxa urbana de la Catalunya moderna (2005).
És membre del Patronat des de l’any 2007 i n’ha estat el seu secretari. Actualment n’és el vicepresident.
Núria Iceta Llorens
SecretàriaBarcelona, 1968
És llicenciada en Història Moderna per la Universitat Autònoma de Barcelona, Diplomada en Ciències Religioses per l’Institut de Ciències Religioses de Barcelona i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona. Ha treballat sempre en l’àmbit de la producció i la gestió cultural i des del 1998 ho fa a L’Avenç. Des de l’any 2013 n’és la coeditora. És membre del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i del Patronat de la Fundació Catalunya Religió i del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). A més, és presidenta de l’associació d’editorials independents Llegir en Català, un grup d’editorials dels Països Catalans que publiquen a favor de la cultura i la literatura catalana.
És membre del Patronat des de l’any 2015 i actualment n’és la Secretària.
Jaume Angelats Morató
Banyoles, 1953
Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, llicenciat en Ciències Bíbliques pel Pontifici Institut Bíblic de Roma i en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fa docència a l’Ateneu Universitari Sant Pacià (Facultat de Teologia), a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona i al de Barcelona. Actualment és rector de la Parròquia de Cadaqués, administrador parroquial de les de La Selva de Mar i El Port de la Selva, i delegat episcopal a la Delegació per al diàleg interreligiós del Bisbat de Girona. És també patró de la Fundació Raimon Panikkar i membre fundador de Vivarium Gerisena. Ha publicat Caín i Abel. Paraula o violència. Perspectiva hermenèutica, lectura exegètica i aproximació psicoanalítica de Gn 4, 1-16 (2008), i a més d’articles diversos, ha col·laborat en altres publicacions.
Margarita Mauri Álvarez
Cambrils, 1958
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Professora Titular d’Ètica de la Universitat de Barcelona amb acreditació a càtedra. Investigadora principal del grup Stageira, Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix els Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch a la Universitat de Barcelona.
Ha publicat, entre altres obres, Bien humano y moralidad, Les virtuts en el pensament contemporani, Conocimiento moral; Shaftesbury, Hutcheson, Hume, Smith, Brentano, Scheler, Santo Tomás i El pensament del Cardenal Vidal i Barraquer.
Mar Pérez Díaz
Doctora en Sagrada Escriptura per la Facultat de Teologia de Catalunya i Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona.
Ha treballat sempre en l’àmbit de l’ensenyament. Funcionària de carrera de l’especialitat de llatí, dona classes de llengües clàssiques al batxillerat i és professora de Nou Testament de l’IREL (Institut de Ciències Religioses de Lleida), on actualment n’és la vicedirectora, i també a la Facultat de Teologia de Catalunya.
El seu àmbit de recerca d’aquests últims anys és l’Evangeli de Marc i les cartes de Pau, i aquesta investigació ha donat lloc a la publicació de Mark, a Pauline Theologian (Mohr Siebeck, WUNT 2, Tübingen 2020). També estudia el paper de la dona en l’Església des dels orígens del cristianisme fins als nostres dies, i entre d’altres, ha col·laborat amb dos capítols (Judit, És Pau misogin?) en el llibre Les dones de la Bíblia (Cruïlla-FJM 2017).
Mar Rosàs Tosas
Barcelona, 1985
És doctora en Humanitats (Pensament) per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la influència de la tradició messiànica jueva en el pensament de Jacques Derrida.
Actualment és professora d’Antropologia i de Bioètica de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna a la Universitat Ramon Llull. A la mateixa universitat, coordina la recerca en ètica aplicada de la Càtedra Ethos i és l’editora de la revista acadèmica Ramon Llull Journal of Applied Ethics. Prèviament va ser professora d’estudis catalans a la Universitat de Chicago.
La seva recerca se centra en algunes nocions de la filosofia continental contemporània, com l’estat d’excepció. També estudia els relats de la malaltia, especialment com reflecteixen i reprodueixen determinades lògiques socioeconòmiques. Aquestes investigacions han donat lloc a publicacions acadèmiques al Journal of Philosophical and Theoretical Psychology, Studies in Philosophy and Education, Rivista di Filosofia Neo-scolastica, Journal for Cultural Research, Convivium i Pensamiento. És autora del llibre Mesianismo en la filosofía contemporánea. De Benjamin a Derrida (Herder 2016).
Francesc Torralba Roselló
Barcelona, 1967.
És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992) i Doctor en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1997). És professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Dirigeix la revista Qüestions de Vida Cristiana des del gener de 2015
Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: “Premi Extraordinari de Llicenciatura” (1991) i “Premi Extraordinari de Doctorat” en Filosofia (1994), “Premi d’Assaig Breu” (1989), “Premi Xarxa d´Assaig” (1989), “Premi Joan Maragall” (1992), “Premi d´Assaig Serra i Moret sobre Civisme” (2001), “Premi Josep Vallverdú d´Assaig” (2002), “Premi Llorer d’Assaig” (2003), “Premi sobre principis del Civisme” (2004), “Premi Pantheón” (2010), “Premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític” (2015)
Miquel Calsina Buscà
Director QVCTorroella de Montgrí, 1970.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i del Màster en diàleg interreligiós, ecumènic i cultural de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Membre del Consell Assessor de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Redacció de la revista Qüestions de Vida Cristiana. Participa en el Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya. Delegat de Mitjans de Comunicació Social a la Diòcesi de Girona. Ha coordinat l’edició de publicacions com: Catalunya, reptes ètics (2006), Religions i espiritualitat en un món en crisi (2009) i Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013) i Palabras clave de sociología (2015).
Antoni Matabosch Soler
President HonorariBarcelona, 1935.
Es doctor en Teologia i Llicenciat en Història i en Ciències de la Informació. És professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, Delegat d’Economia de l’Arquebisbat de Barcelona i ha estat director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB). President de la Fundació Joan Maragall des dels seus inicis fins al juny de 2011, actualment n’és el President Honorari. S’ha especialitzat en ecumenisme, sobre el qual ha escrit alguns llibres i centenars d’articles, així com sobre temes d’actualitat religiosa i cultural. Entre els seus llibres destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l’home total, Divorci i Església. Estat de la qüestió, Liberación humana y unión de las Iglesias. Sobre Europa, el diàleg interreligiós i l’Església en el món (Articles 2000-2004).Com a editor ha publicat La vida després de la vida, Els orígens i El cristianisme en una societat plural.
Pere Lluís Font
Patró emèritPujalt, 1934.
De formació universitària francesa en filosofia i en teologia. Ha estat professor d’història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió a la Universitat Autònoma de Barcelona des de la seva fundació el 1968 i en fou el primer director del Departament de Filosofia i vicerector d’Estudis. Ha publicat treballs d’història de la filosofia moderna, d’història del pensament cristià i de filosofia de la religió. Ha codirigit la col·lecció Textos Filosòfics d’Edicions 62 i ha editat en català obres de Montaigne, de Descartes, de Pascal, de Spinoza i de Kant. És membre emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans i membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. També ha estat vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall i és membre del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Ha estat membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i és doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Darrerament ha publicat De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (2014), Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (2016). És de pròxima aparició Sis assaigs de filosofia de la religió.
Josep M. Carbonell Abelló
Patró emèritBarcelona, 1957.
És llicenciat en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). Ha estat el president del CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) i director de la Fundació Digitalent. Va ser director dels Serveis de Joventut i director del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona. Durant la seva trajectòria com a diputat del Parlament de Catalunya va presidir la Comissió de Control de la CCRTV, va ser president de la Comissió de Relacions amb la Unió Europea, i portaveu del grup Socialista-Ciutadans pel Canvi en temes culturals i audiovisuals. Actualment és degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL). President de la Fundació des del 2011 al 2019, n’és patró de la des de la seva creació l’any 1989 i secretari del Patronat fins a juliol de l’any 2004. És autor de Creure encara? Deu meditacions, Viena Edicions, 2016.
La Fundació compta amb un gerent, Guillem Jové i Palou, així com amb Pilar Saraís i Maribel Bataller que conformen l’equip de la institució.
Té un Consell Assessor que es convoca un cop l’any i que està integrat per diverses persones pertanyents al món de la cultura i de l’Església catalanes, i promou diversos seminaris d’estudi sobre temes d’actualitat.
Històric
Han estat membres del nostre Patronat:
- Josep M. Ainaud de Lasarte †
- Josep M. Esquirol Calaf
- Jaume Fontbona Missé
- M. del Mar Galceran
- Jaume Lorés i Caballeria †
- M. Pilar Núñez-Cubero
- Ramon Pascual de Sans
- Ramon Pla i Arxé
- Armand Puig i Tàrrech
- Pilar Queralt Capdevila
- Joan Rigol Roig
- Josep M. Rovira Belloso †
- Albert Sáez i Casas
- Josep M. Via i Taltavull †
Reflexió interna
Un dels trets d’identitat de la Fundació Joan Maragall és la creació de pensament. Aquesta tasca es concreta en la voluntat d’anar elaborant un pensament cristià propi, que sigui creïble i significatiu dins de la nostra cultura. Quinzenalment el Patronat fa una reunió de debat cultural que implica la reflexió en àmbits diversos -des dels debats de ciència i fe fins al procés d’inculturació del cristianisme en la societat actual- i és aquest debat sostingut al llarg dels mesos i anys el que defineix la raó de ser de la Fundació Joan Maragall.
Per portar a terme l’objectiu de creació de pensament la Fundació organitza diferents activitats internes amb la voluntat de discerniment cristià i de diàleg interreligiós com són el Congrés de Qüestions de Vida Cristiana amb vocació de continuïtat i les sessions de treball amb el ponent de l’Aula Joan Maragall.
Congrés de Qüestions de Vida Cristiana
L’objectiu d’aquest fòrum de debat, impulsat per la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat, que vol esdevenir una realitat biennal, és construir un espai en el qual intel·lectuals i acadèmics, creients i no creients, dialoguin i reflexionin conjuntament sobre el paper que poden jugar determinats valors compartits per la tradició cristiana i per la tradició laica en la recuperació d’un projecte europeu sòlid.
Aula Joan Maragall
Amb la finalitat de difondre el pensament cristià punter i suscitar debat la Fundació invita anualment una personalitat de relleu internacional en el pensament cristià (teòleg, filòsof, científic social, assagista, escriptor…) per fer una jornada de reflexió, ja sigui expressant sintèticament el seu pensament ja elaborat, ja sigui desenvolupant una temàtica nova a la seva elecció. Així, el Patronat convida un professor de reconegut prestigi en una sessió destinada a persones relacionades directament amb el tema proposat pel ponent i que puguin dialogar amb ell. Posteriorment la reflexió del ponent queda reflectida en un llibre que es publica en la col·lecció Cristianisme i Cultura.
