La mort, sovint associada al sofriment i al fracàs, constitueix probablement el principal tabú de la cultura contemporània. Tot inspirant-se en la vocació de l'Hermenèutica de "fer que una cosa torni a parlar" (Gadamer), aquest curs aspira a recuperar la importància i la fertilitat de la mort com a element generador d'art i cultura en el sentit més ampli del terme.
A través de diversos àmbits, com la literatura, la música o les arts plàstiques, hom explorarà la dimensió simbòlica de la mort, és a dir, la seva capaciatat de suscitar actituds col·lecatives, gèneres artístics autònoms i imatges arquetípiques, tot això des d'una perspectiva interdisciplinar i parant una atenció especial a l'evolució experimentada per la mentalitat occidental en el marc de la modernitat, època en la qual es produeix aquesta ocultació gradual de la mort.

Dimecres, 13 d'octubre de 2004
La mort com a fet social: el "Fossar de les Moreres"
Octavi Rofes

Dimecres, 20 d'octubre de 2004
La representació de la mort: de Poussin a Böcklin
Eduard Cairol

Dimecres, 27 d'octubre de 2004
Breu història de la mort: de Schelling a Heidegger
Fernando Pérez-Borbujo

Dimecres, 3 de novembre de 2004
Símbols de la mort: les novel·les de Mercè Rodoreda
Carme Arnau

Dimecres, 10 de novembre de 2004
Músiques de la mort: de la litúrgia a l'àmbit profà
Oriol Pérez Treviño

Dimecres, 17 de novembre de 2004
De la buidor del sepulcre fins a la recreació del jo
Francesc Torralba