Dades


25 de Gener de 2024
De les 18:00 h. fins a les 20:00 h.


Fundació Joan Maragall

Nombre màxim d'assistents: 15

Donatiu general: 120 €
Donatiu menors de 35 anys: 90 €

A càrrec de Simona ŠKRABEC, escriptora, professora i traductora eslovena

“Hans Castorp va a passar tres setmanes amb un cosí que és al sanatori de Davos per a tuberculosos, però l’estada s’allargassarà d’una manera imprevisible…” podem llegir a la contraportada de la traducció catalana de la novel·la de Thomas Mann. La Muntanya màgica va ser considerada pel seu autor com un Zeitroman, una novel·la sobre el temps. Thomas Mann ens parla efectivament sobre el món anterior a la Gran Guerra amb totes les seves contradiccions en les que van germinar les atrocitats del segle XX europeu. Però alhora, l’autor s’aventura a reflexionar sobre la matèria més difícil de comprendre, el temps. Què és el pas del temps? I com ens determina?

Dijous 25 de gener de 2024
Lectura del conte “Tristany” (1903): Anàlisi del conte primerenc de temàtica semblant per reconèixer algunes constants de la literatura de Thomas Mann.

Dijous 22 de febrer de 2024
El fenomen abstracte del temps i la possibilitat de representar-lo literàriament.

Dijous 21 de març de 2024
El sanatori: qüestions que afloren fora de l’espai i del temps. La “simpatia per la mort” de Hans Castorp.

Dijous 25 d’abril de 2024
Enmig de la tempesta de neu (Capítol 6, 525-554): La recerca d’una nova humanitat.

Dijous 23 de maig de 2024
L’antifeixisme de Thomas Mann: “La més gran contribució de Thomas Mann és haver-nos recordat que la democràcia no és només un assumpte polític, sinó que es tracta d’una lluita diària i individual per esdevenir millors persones, més nobles, i per resistir coses superficials i vulgars” (David Brooks, 2017).

Dijous 20 de juny de 2024
Llegir La muntanya màgica avui i a Catalunya. Sobre la història europea que desconeixem o que hem “oblidat”. Els paral·lelismes amb l’experiència històrica de la Guerra Civil espanyola i també amb les obres literàries catalanes, com per exemple Blai Bonet, El mar (1958).

Programa

 


 

 

 

 

 

 

 

Simona ŠKRABEC (Ljubljana, Eslovènia, 1968) és una escriptora, professora i traductora eslovena, establerta a Catalunya, especialista en teoria literària i literatura comparada. Nascuda a Ljubljana, va passar la seva infància a la petita ciutat de Ribnica a la regió de la Baixa Carniola. Resideix a Barcelona des de 1992.
És llicenciada en Filologia Alemanya i en Literatura Comparada per la Universitat de Ljubljana i doctorada en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona en el 2002 amb una tesi sobre els marcs identitaris en la literatura centreeuropea (Geografia imaginària. Els marcs identitaris en el cas de Centreeuropa). Actualment és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
En la seva obra es pot apreciar un especial interès per la literatura europea del segle XX i la relació de la literatura amb la construcció de la memòria històrica i la identitat.
És autora de diversos llibres i traductora d'un nombre considerable d'obres literàries. d'autors serbis i eslovens, traduïdes al català i al castellà, així com les de diversos autors catalans a l'eslovè.


Tornar