Amb el títol L'essència del cristianisme, el 1841 Ludwig Feuerbach va publicar una obra de gran importància de la qual Kark Barth escrigué: "Entre els filòsofs recents no n'hi ha potser cap que, com Feuerbach, s'hagi interessat tant intensament pel problema teològic, encara que ho hagi fet amb un amor infeliç". Amb el mateix títol l'any 1900 Adolf von Harnack va fer a Berlín un famós curs de lliçons publicat en repetides edicions. Distanciant-se de tots dos, Romano Guardini va publicar el 1938 una obra amb el mateix títol. Amb perspectives profundament direrents els tres textos s'esforçaven a respondre a la mateixa pregunta: quina és l'essència del cristianisme, el seu centre viu, el seu cor que batega?
Bruno forte voldria intentar de respondre -amb les lliçons de l'Aula Joan Maragall- a la mateixa pregunta en el context no ja de la modernitat sinó de l'anomenada post-modernitat.

Bruno Forte. Nascut a Nàpols el 1949, va ser ordenat prevere el 1973. Doctor en Teologia (1974) i Filosofia (1977). És professor ordinari de la Pontifícia Facultat de Teologia de la Itàlia Meridional. Ha fet llargues estades de recerca a Tubinga i a París. És membre de la Comissió Teològica Internacional de la Santa Seu. Va presidir el grup de treball que va redactar el document Memòria i reconciliació: l'Església i les culpes del passat. Entre els seus llibres destaquen: Simbolica Ecclesiale en vuit volums (1981-1996) i entre les més recents La porta della bellezza. Per un'estetica teologica (1999), Apocalisse (2000) i Dove va il cristianesimo? (2000).