SIMPOSI INTERNACIONAL

RAÓ I EMOCIÓ: SOCIETAT, POLÍTICA I RELIGIÓ
Dijous 13 i divendres 14 de desembre de 2018

En col·laboració amb el Palau Macaya de la Fundació Bancària “la Caixa”

Programa

Dijous 13 de desembre, 16h
Raó, emocions i coneixement segons la ciència
Simon COLTON i Adolf TOBEÑA
Moderador: David JOU

Les noves tècniques d’exploració del funcionament del cervell i els avenços en l’estudi de la localització de les diverses funcions han dut, entre altres aspectes, a l’anàlisi del contrast i la interacció entre coneixement racional, relacionat en bona part amb l’escorça prefrontal, i les emocions, localitzades en el sistema límbic. Comprendre com influeixen les emocions en el coneixement i quin paper tenen la raó i les emocions en la presa de decisions i en la interpretació de la realitat és un dels temes centrals de les ciències cognitives i de la neurociència actuals. Aquests estudis centrats en el cervell humà s’eixamplen vers el passat, amb la consideració del valor evolutiu de les emocions, la seva contribució a la supervivència de les espècies i les emocions en els animals. Pel que fa al futur, interessen especialment la intel·ligència artificial i la robòtica, i la seva interacció amb els humans, per a la qual s’estan buscant vessants emotius com ara el disseny afectiu, la computació afectiva o el disseny humanoide de robots, capaços d’interaccionar amb els humans segons paràmetres que incloguin certs aspectes de les necessitats afectives.

Dijous 13 de desembre, 18h
Raó i emoció en la psicologia i l’ensenyament
Paulo DUARTE i M. Àngels GUITERAS
Moderador: Jordi FEIXAS

Els avenços en neurociència proporcionen noves perspectives en psicologia i ensenyament. D’una banda, es va ampliant el conjunt de recursos neurofarmacològics per tractar desordres psíquics. D’altra banda, la disponibilitat de nous recursos didàctics relacionats amb noves tecnologies de la informació ofereix noves estratègies d’estimulació de la curiositat i de l’aprenentatge, amb nous models culturals sobre què cal saber i què es pot trobar disponible a les xarxes. Finalment, la variació ràpida de l’entorn cultural i social incideix en la psicologia individual: el canvi en models de família, amb una creixent disgregació del nucli familiar clàssic i una vulnerabilitat afectiva més gran dels individus, la irrupció d’internet i de xarxes socials diverses com a àmbit de vincles emocionals intensos amb una capacitat gran d’incidència, i l’acceleració tecnològica de les expectatives vitals i emocionals, amb un desarrelament creixent respecte del passat i una barrera entre generacions.

[Inscripció sessió 13 de desembre]

Divendres 14 de desembre, 16h
Raó i emoció en la vida col·lectiva: política i economia
Elettra STIMILLI i Marina SUBIRATS
Moderador: Josep RAMONEDA

L’impacte de l’emotivitat en el desenvolupament de la vida pública marca algunes fites recents de la política i de l’economia. En la política, els neguits relacionats amb identitat (en contrast amb globalització) i amb seguretat (en contrast amb llibertat) constitueixen línies de força en la política mundial: un retrocés d’ideals d’obertura, llibertat i progrés en replegaments identitaris a la recerca de seguretat. A aquests sentiments, s’hi sumen indignacions diverses i intenses, relacionades amb les responsabilitats de la crisi econòmica i amb el repartiment injust de les seves conseqüències destructives. A aquest vessant emocional de la política, els investigadors en economia hi han anat sumant un cos de doctrina de gran envergadura sobre els aspectes irracionals en les actuacions dels subjectes econòmics, des dels estats i les grans empreses fins als individus

Divendres 14 de desembre, 18h
Raó i emoció en l’experiència religiosa i espeiritual
Carmine di SANTE i Berta MENESES
Moderador: Ramon M. NOGUÉS

El recel i la desafecció respecte d’institucions de tota mena té una intensitat especial en l’àmbit de les institucions religioses. Ara bé, mentre que hi ha una distanciament gran respecte dels aspectes institucionals de les religions, assistim, alhora, a un ressorgiment vigorós dels neguits espirituals, amb dimensions emocionals rellevants. D’una banda, a escala individual, destaca una atenció a aspectes típics de la mística, com la vinculació emocional a un tot a través de vivències individuals profundes. D’altra banda, la cerca d’una calidesa comunitària, sigui en l’acció benèfica o en el caliu estàtic de les celebracions. Aquestes emocions en principi positives tenen el contrapès negatiu dels fonamentalismes violents, que cerquen en la religió seguretats absolutes que es volen imposar a tothom. Pacificar aquestes emocions i contribuir a teixir comunitats espirituals i religioses no tan sols emocionals sinó també amb una dimensió reflexiva i intel·lectual profunda, a l’altura dels problemes i les possibilitats del món contemporani, marcat per la tecnologia i la globalització, són una gran tasca pendent.

[Inscripció sessió 14 de desembre]

Coordinadors: Jaume ANGELATS i David JOU

PROGRAMA