Dades


03 de Febrer de 2020
De les 18:30 h. fins a les 20:30 h.


Fundació Joan Maragall

Nombre màxim d'assistents: 15

Donatiu general: 120 €
Donatiu menors de 35 anys i Promotors: 90 €

ELS QUATRE QUARTETS DE T. S. ELIOT I EL SENTIT DE LA CONDICIÓ HUMANA

A càrrec de Sam ABRAMS

Amb aquest taller –limitat a 15 assistents– volem donar l’oportunitat d’aprofundir en grans obres, des del punt de vista del diàleg fe i cultura, propi de la Fundació.

Quan Anders Österling, va anunciar la concessió del premi Nobel de Literatura 1948 a T. S. Eliot el dia 4 de novembre d’aquell mateix any el poeta i Secretari Permanent de l’Acadèmia Sueca va justificar el guardó amb les paraules següents:  «per la seva extraordinària i innovadora contribució a la poesia actual». Al llarg de la seva carrera Eliot va renovar completament els tres tipus de poesia que havien establert els grecs antics en fundar la nostra tradició: poesia èpica, poesia dramàtica i poesia lírica. Amb Prufrock i altres poemes (1917) i Poems (1920) va renovar la poesia lírica. Amb obres com ara Assassinat a la catedral (1935) o La reunió familiar (1939) va renovar la poesia dramàtica. I amb La terra eixorca (1922), Dimecres de Cendra (1930), fruit de la seva conversió a l’anglicanisme el 29 de juny de 1927, i Quatre quartets (1943) va reconduir l’impuls de la poesia èpica en termes estètics de l’Alta Modernitat, creant el que coneixem com el poema llarg modern. Quatre quartets és, juntament amb les Elegies de Duino (1923) de Rainer Maria Rilke, el poema llarg modern per excel·lència. Quatre quartets és una exploració a fons de la condició humana a partir de dues crisis, una de caràcter personal i una de caràcter col·lectiu, que van marcar profundament la vida d’Eliot: l’acabament del seu matrimoni amb Vivienne Haigh Wood el 1933 i la Segona Guerra Mundial que va esclatar l’1 de setembre de 1939. Per una altra banda, Quatre quartets és la culminació d’un procés artístic que mira d’entrellaçar definitivament la poesia filosòfica i reflexiva i la poesia de signe religiós i transcendent. L’ambició humana i intel·lectual de Quatre quartets va exigir que Eliot hagués de replantejar-se de cap a cap el seu discurs poètic. Quatre quartets ha estat, sense cap mena de dubtes, una de les creacions poètiques més influents del segle XX a nivell universal.

Dilluns 3 de febrer de 2020
Introducció a Quatre quartets:  motius, procés d’escriptura, procés de publicació i recepció crítica. L’evolució humana, intel·lectual, religiosa i artística d’Eliot

Dilluns 2 de març de 2020
Lectura i comentari de «Burnt Norton». (1)

Dilluns 20 d’abril de 2020
Lectura i comentari d’«East Coker». (2)

Dilluns 4 de maig de 2020
Lectura i comentari de «Dry Salvages». (3)

Dilluns 8 de juny de 2020
Lectura i comentari «Little Gidding». (4)

Dilluns 13 de juliol de 2020
Resum final i resseguiment del llegat i la influència de Quatre quartets en el terreny la poesia, la filosofia i la religió

Programa

 


Sam ABRAMS, poeta, traductor i crític literari de Beckley (West Virginia) i establert a Catalunya des dels anys setanta. Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha exercit la docència. Ha estat secretari del Centre Català del PEN Club i ha traduït una vintena de volums de poesia catalana a l’anglès. De la seva labor crítica, s’ha de destacar el paper d’introductor de poetes anglosaxons, així com l’esforç de posar al dia noms caiguts en l’ostracisme i l’oblit. Ha tingut cura, dins de la col·lecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal” (MOLU), del volum Poesia anglesa i nord-americana contemporània (1994), de l’Àlbum Ràfols-Casamada: veure és sentir (1994), de l’edició dels Dietaris (2000), primer volum de les obres completes de Marià Manent, de la monografia Tomàs Garcés (2001) i de l’antologia de Joan Margarit, Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa (2003, entre d’altres) També ha publicat Jo no sóc ningú. Qui ets tu? (2002), una antologia de poemes d’Emily Dickinson, Sagrada Emília (2005), versions poètiques de Gertrude Stein i del pròleg introductori a Gebre i sol (2003), selecció de poemes de Robert Frost en versió de Josep Maria Jaumà. Com a crític ha dedicat una atenció especial a estudiar l’obra de poetes com Agustí Bartra, Ricard Creus, Bartomeu Fiol, Joan Margarit, Màrius Sampere i Lluís Solà. També són coneguts els seus estudis sobre escriptors nord-americans com E. Hemingway, T.S. Eliot, H. James o W. Whitman. Col·laborador a la premsa diària, especialment a El Punt/Avui i a El Mundo Catalunya amb articles sobretot de crítica literària. Ha col·laborat en diferents projectes editorials i ha escrit nombrosos assaigs sobre poesia catalana a la premsa, en revistes especialitzades, i en forma de pròlegs. És autor de Tenebra blanca (2001), la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània, T’estimo. Més de cent poemes d’amor i de desig (2002), i editor i introductor de La mirada estrangera (2003), recull d’impressions d’escriptors estrangers sobre Catalunya, d'Odes a Barcelona (2012), que reuneix els poemes sobre la ciutat escrites entre el 1840 i el 2011, i de Llum a les golfes (2018), recull d’haikus d’autors catalans escrits entre els anys 1906 i 2018. Com a poeta, ha publicat els volums Calculations... (1997) i Into Footnotes All Their Lust (‘Tot el desig a peu de plana’, 2002). És també autor de Llegir Maragall, avui (2011, premi Carles Rahola d’assaig 2010). L’any 1998 rebé el premi d’Actuació Cívica atorgat per la Fundació Lluís Carulla.


Tornar