Col·lecció "Quaderns de la Fundació Joan Maragall"

Prendre's seriosament la filosofia moderna suposa per part dels cristians una fe madura i una bona dosi de coratge intel·lectual. [Pere Lluís Font]
116

MAURICE BLANCHOT, TESTIMONI DE L’IMPOSSIBLE

Joan CABÓ RODRÍGUEZ

Una introducció

Fundació Joan Maragall- Claret Editorial
Any de publicació: 2017
Número de pàgines: 63
ISBN: 978-84-9136-071-1


Amb aquest Quadern intentarem comprendre la complexitat de l'escriptura de Blanchot i la diversitat dels seus gèneres com a expressió de les diverses facetes d'una mateixa vocació literària. Maurice Blanchot escrigué des d'articles periodístics, crítiques literàries i cròniques de la vida intel·lectual coetània, fins a novel·les i relats breus, textos de caire assagístic o filosòfic, escrits "fragmentaris" i, fins i tot, textos i manifestos polítics, sense deixar de banda un ric epistolari encara en gran part per descobrir. Si bé aquí partirem en primera instància dels seus textos crítics, no deixarem de banda la resta de la seva producció literària. Però ¿com podem abordar aquest complex entremat de textos, formes i continguts dispars en tant que expressió de la fidelitat de l'escriptor a una mateixa empresa literària o intel·lectual?

En aquestes pàgines s'intenta mostrar que tota l'escriptura de Blanchot es manté fidel a una mateixa exigència del pensament: testimoniar l'alçada, donar testimoniatge de la distància que preserva l'alteritat en la seva diferència irreductible. Aquesta exigència neix en Blanchot a partir de l'experiència mateixa en què radica la literatura. Com veurem, el descobriment de l'espai literari portarà a Blanchot a considerar profundament una experiència que la reflexió filosòfica ja havia intuït: l'experiència d'allò que només es mostra, paradoxalment, en el seu particular mode de (no) donar-se i en el mode particular que tenim de (no) accedir-hi. L'escriptor s'hi referirà amb els termes d'experiència límit o experiència impossible, una experiència que s'esdevé en grau eminent quan hom intenta atansar-se a la realitat de l'altre o a la mort de l'altre.


Joan CABÓ RODRÍGUEZ (Barcelona, 1989) és llicenciat en Filosofia (2011), màster en recerca en Filosofia i Estudis Humanístics (2013) i, actualment, doctorand en Filosofia a la Universitat Ramon Llull, on prepara una tesi sobre el pensament de Maurice Blanchot. El curs 2014-2015 va gaudir de l’Ajut a la Formació de la Fundació Joan Maragall i l’any 2015 va realitzar una estada de recerca a l’Institut Catholique de Paris. Ha realitzat diverses publicacions entorn de l’obra de Blanchot i de la filosofia contemporània.


Tornar

Cercador

Cursos anteriors

Per tal d’una major difusió del pensament i el diàleg fe-cultura, els Quaderns i la revista Qüestions de Vida Cristiana són publicats en format PDF al cap d’uns mesos de la seva publicació.

Difusió activitats

Compta amb un ajut de:

Book your tickets

Ús de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant considerarem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

ACEPTAR
Aviso de cookies