Dades


19 de Novembre de 2026
De les 18:00 h. fins a les 20:00 h.


Fundació Joan Maragall

Nombre màxim d'assistents: 15

Donatiu general: 120 €
Donatiu menors de 35 anys i Promotors: 90 €

Inscripció on-line

EN DEFENSA DELS ALTRES
Una lectura tranquil·la sobre “Ortodòxia” de Gilbert K. Chesterton

El món són les restes d’un naufragi, no hi ha res més universal que els límits i els mons petits són els més grans. El capitalisme és un monstre que sempre creix en els deserts. I la gratitud en comú hauria de ser una forma d’entendre i viure la vida. L’inigualable Gilbert K. Chesterton, rei republicà de la paradoxa que faria creure en els miracles fins al més ateu de tots, narra en aquesta autobiografia del pensament la seva conversió quotidiana a la fe cristiana, com una forma arrelada de ser i estar que encaixa, com anell al dit, amb totes les ambigüitats, esperances i problemes de la condició humana.

 

CONSULTEU EL TRÍPTIC

 

Dijous 19 de novembre de 2026
No parar bojos: contra el suïcidi del pensament

Dijous 17 de desembre de 2026
L’ètica del país dels elfs enmig del naufragi

Dijous 14 de gener de 2027
L’encaix cristià: la bandera del món

Dijous 11 de febrer de 2027
Les paradoxes del cristianisme: no perdre el rumb mai no és fàcil

Dijous 11 de març de 2027
La revolució eterna dels vincles

Dijous 8 d’abril de 2027
Ortodòxia, autoritat i aventura

Lectura del curs: 
Cubierta del libro Ortodoxia Ortodoxia, G.K. Chesterton. (Acantilado, 2013)

Lectura recomanada:

G. K. Chesterton. Cristianisme, pensament social i literatura,
Viena Edicions (2017).
Tria de de textos a càrrec de Sílvia Coll-Vinent. 


David FERNÀNDEZ (Vila de Gràcia, 1974) és periodista i activista social. Membre del Consell Periodístic de la Directa, col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. La seva darrera publicació ha estat No robaràs (Fragmenta, 2024), un al·legat contra la deriva feréstega del capitalisme crepuscular. Va ser diputat per la CUP entre 2012 i 2015. Actualment participa del patronat de la Fundació Arrels i de la junta d’Òmnium Cultural, entre d’altres. De Chesterton va aprenent, si fa no fa, que cal ser, alhora, revolucionari en allò econòmic, reformista en allò institucional i conservador en allò antropològic. En els seus molts dubtes, hi manté totes les esperances.

Tornar