Fe, espiritualitats, creences, religions i tècniques d’interiorització segueixen estant – com sempre – al cor de la cultura de les societats humanes. A cada època li toca "fer el punt" sobre les relacions i interseccions entre aquestes realitats imprescindibles per a l'estabilitat mental i els horitzons culturals. Avui aquestes interseccions
Continuar llegintFe, espiritualitats, creences, religions i tècniques d’interiorització segueixen estant – com sempre – al cor de la cultura de les societats humanes. A cada època li toca "fer el punt" sobre les relacions i interseccions entre aquestes realitats imprescindibles per a l'estabilitat mental i els horitzons culturals. Avui aquestes interseccions
Continuar llegintLA FILOSOFIA COM A DISSABTE de Miguel GARCÍA-BARÓ AULA JOAN MARAGALL 2012 Fer filosofia no és res més -ni menys- que la pràctica existencial de pensar i pensar amb radicalitat, amb valentia. Perquè pensar seriosament exigeix una decisió, pensar amb radicalitat és una opció moral. A càrrec de Miguel
Continuar llegintEn els darrers dies de l'any la Fundació ha perdut un dels seus col·laboradors, coordinador i ponent dels cicles de literatura i cistianisme, el P. Antoni Blanch Xiró (a.c.s.). El seu nom figurava com a coordinador -juntament amb Josep Herrero- del cicle Llibres que marquen època.
Continuar llegintProsseguirà aquesta activitat a raó d’una sessió mensual. Les dates previstes són: 21 d’octubre, a càrrec d'ARMAND PUIG I TÀRRECH 18 de novembre, a càrrec de CARME ESCALES 16 de desembrede 2013, a càrrec de MAR GALCERAN 20 de gener, a càrrec d'ANTONI BASSAS 17 de febrer, a càrrec de
Continuar llegintProsseguirà aquesta activitat a raó d’una sessió mensual. Les dates previstes són: 21 d’octubre, a càrrec d'ARMAND PUIG I TÀRRECH 18 de novembre, a càrrec de CARME ESCALES 16 de desembrede 2013, a càrrec de MAR GALCERAN 20 de gener, a càrrec d'ANTONI BASSAS 17 de febrer, a càrrec de
Continuar llegintI N S C R I P C I O T A N C A D A La relació entre memòria i identitat sembla poc discutible: tant les persones com les comunitats construeixen una imatge del que són, una imatge que els defineix, a partir del que recorden, intencionadament o
Continuar llegintI N S C R I P C I O T A N C A D A La relació entre memòria i identitat sembla poc discutible: tant les persones com les comunitats construeixen una imatge del que són, una imatge que els defineix, a partir del que recorden, intencionadament o
Continuar llegintI N S C R I P C I O T A N C A D A La relació entre memòria i identitat sembla poc discutible: tant les persones com les comunitats construeixen una imatge del que són, una imatge que els defineix, a partir del que recorden, intencionadament o
Continuar llegintI N S C R I P C I O T A N C A D A La relació entre memòria i identitat sembla poc discutible: tant les persones com les comunitats construeixen una imatge del que són, una imatge que els defineix, a partir del que recorden, intencionadament o
Continuar llegint