Cruïlla
Any de publicació: 2010
Número de pàgines: 168
ISBN: 978-84-661-2734-9
Antoni Matabosch (coord.) (Barcelona, 1935) és doctor en teologia i llicenciat en història i en ciències de la informació. És professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, delegat d'Economia de l'Arquebisbat de Barcelona, director de l'ISCREB i president de la Fundació Joan Maragall. S'ha especialitzat en ecumenisme i en temes d'actualitat religiosa i cultural. Entre els seus llibres destaquen Roger Garaudy i el redescobriment de l'home total, Liberación humana y unión de las Iglesias i Cuarenta años de ecumenismo. Iglesia, sociedad, cultura. Com a editor ha publicat La vida després de la vida, Els orígens i El cristianisme en una societat plural.
Ramon M. Nogués (coord.) (Barcelona, 1937) ha cursat estudis de filosofia i de teologia a Navarra i a Salamanca i de biologia a Barcelona. És professor d'antropologia biològica a la Universidad Autònoma de Barcelona i ha treballat en genètica de les poblacions humanes i en neurobiologia evolutiva. Col·labora amb la Fundació Vidal i Barraquer i amb la Fundació Borja. És autor de nombroses publicacions sobre evolució, genètica de poblacions, neurobiologia de la sexualitat i neuroreligió.
Autors diversos: Luis M. Armendáriz, Miquel De Renzi, David Jou i Lluís Serra Camó
Cent cinquanta anys després de la publicació, L’origen de les espècies de Charles Darwin continua tenint l’influx d’un clàssic en la nostra cultura, i el model evolucionista que va contribuir a difondre s’ha convertit en imprescindible en molts àmbits que sobrepassen estrictament el de l’estudi de la vida. L’interès dels plantejaments de Darwin va més enllà de les propostes estrictament científiques, ja que la teoria darwiniana va suscitar -i suscita- debats paral·lels als purament científics, i afecta camps molt amplis de l’experiència i la cultura humanes.
En aquest volum el lector por trobar un punt de vista estrictament científic, en què hi ha una aproximació àmplia a l’evolució a escala còsmica i molecular (David Jou), un acostament a la palentologia (Miquel De Renzi) i la mirada de la genètica (Lluís Serra Camó); i un punt de vista religiós, en què hom compara els plantejaments del creacionisme científic i de la teoria del disseny intel·ligent (Antoni Matabosch), amb el d’una teologia acollidora i respectuosa amb el paradigma evolucionsta (Luis M. Armendáriz).
Tornar
